Search for content, post, videos

L’indépendantiste Marta Rovira est partie « en exil »

independance catalogne

DERNIÈRE MINUTE

Elle était le bras droit d’Oriol Junqueras, l’ancien vice-président du gouvernement catalan, aujourd’hui en prison préventive. C’était l’une des figures de l’indépendantisme les plus motivées, qui a demandé à Carles Puigdemont de faire la déclaration unilatérale d’indépendance dans les pleurs et crises de nerfs, le 26 octobre dernier. Aujourd’hui Marta Rovira, convoquée par le juge Pablo Llarena, a choisi de quitter le territoire national. Comme l’annonçait hier Equinox, Marta Rovira avait fait ses adieux devant le groupe parlementaire indépendantiste de gauche peu avant 17 heures.

Dans une lettre rendue publique aujourd’hui, Marta Rovira explique qu’elle « ressent de la tristesse, que depuis quelques semaines elle ne se reconnaît plus car elle a déjà perdu sa liberté d’expression sous les menaces judiciaires d’un juge arbitraire ». Dans son courrier, Rovira accable le gouvernement de Mariano Rajoy qui « persécute toutes les personnes qui ont envie de voter ».

Aujourd’hui est une journée sombre pour l’indépendantisme, sont convoqués depuis 10h30 par le juge Llarena à Madrid, le candidat à la présidence de la Catalogne Jordi Turull, l’ancien ministre des Affaires étrangères Raül Romeva, l’ancien ministre de l’Aménagement du territoire Josep Rull, l’ancienne ministre de la Fonction publique Dolors Bassa et l’ancienne présidente du parlement Carme Forcadell, qui pourraient retourner dès aujourd’hui en prison.

Enfin, dans la batterie de mesures attendues vendredi, devrait figurer la réactivation du mandat d’arrêt international afin de ramener sur le sol espagnol l’ancien président Carles Puigdemont et les anciens ministres qui sont actuellement en exil.

La lettre de Marta Rovira en intégralité

« Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d’altres que ens precedeixen han hagut d’agafar. El camí de l’exili.

No puc amagar la profunda tristor que sento d’allunyar-me de tanta gent que m’estimo -i que m’estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure els paisatges que m’envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut…

Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d’expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d’una presó interna.

L’exili serà un camí dur, però és l’única forma que tinc de recuperar la meva veu política. És l’única forma que tinc d’alçar-me en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l’establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l’estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics.

Tinc una filla, l’Agnès. Les mares sabeu com me l’estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L’exili em permetrà fer-li de mare, i s’ho mereix. Molt.

Us vull dir una última cosa. No deixeu que la rancúnia s’apoderi de vosaltres. L’anàlisi d’una realitat anti-democràtica i profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l’amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per a tots.

Tal com diu l’Oriol, « En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia, en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo ». I això és el que farem, Oriol.

Us escric, ara sí, amb sinceritat i llibertat. I és tal com ho podré fer des d’ara com a secretària general d’ERC, un partit que estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més.

Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom! »

Marta Rovira
Secretària general d’Esquerra Republicana