Els Francesos votaran en els municipals de Barcelona

barcelona

Els 50 000 Francesos de Barcelona estan convidats a les urnes el 24 de maig per escollir el seu alcalde.

Per què els Francesos poden votar? A través d’un acord entre tots els països de la Unió Europea, els residents francesos de un país de la Unió tenen dret a votar per les eleccions locals i europees. Per tant, els Francesos poden escollir l’alcalde de Barcelona en les mateixes urnes que els Espanyols.

Per qui votar?

Xavier Trias (CiU) : El equilibrista

1309519915126triasdnXavier Trias es podria definir com l’home de la síntesi, alguns  dirien el home « que nada entre dos aguas » d’una manera permanent. El candidat de CiU va ser a la guerra contra el soroll i el soroll festiu de borratxos. Un molèstia que va ser denunciat per molts veïns de  Barcelona  i tots els partits de l’oposició en el consell municipal. Regidora del Distrito de Ciutat Vella Mercè Homs i Molist políticament prop de Trias va anunciar « tolerància zero » contra el soroll. Però per no perdre la seva imatge « modernitat » a l’alcalde vol monstrarse en llocs que exasperen les famoses « veïns » de Barcelona, ​​com el festival del Picnik Electronik organitzat amb el ampli suport del ajuntament de Barcelona, ​​que havia degenerat totalment 2013 en la seva última edició que requereixen la intervenció de la brigada  mòbil dels Mossos . Una petició de 400 veïns del Poble-sec va demanar a Xavier Trias retirar aquesta festa, molt a prop del centre de la ciutat a causa de les molèsties del matí de diumenge fins a la nit de juny a setembre. Això no va impedir a l’alcalde de Barcelona de venir i fer una  foto del mateix  en la nova edició del Festival polèmic sempre promogut per l’Ajuntament. Un fet  que pot decebre als veïns que esperaven la tolerància zero contra el soroll i el comportament  antisocial.

Xavier Trias també « nada entre dos aguas » amb la seva  posició sobre la independència. Es difícil  ser el alcalde d’una ciutat cosmopolita com Barcelona i al mateix temps estar en un partit separatista. Encara en una síntesi sorprenent Xavier Trias ha trobat una solució amb un  fórmula xoc No sóc independentista però votaré independència’ . És cert que Xavier Trias governa la ciutat amb una majoria molt relativa. CiU ten només 14 escons d’un total de 41. Això obliga a l’alcalde a buscar suports dels 9  regidors del Partit Popular per aconseguir una majoria en els diferents votacions. 

Paradoxalment aquest perfil  moderat de Trias pot permetre mantenir els vots de la classe mitjana de la ciutat acostumada a votar CiU. L’alcalde també ten els èxits com  el Mobile World Congress o renovació urbana reeixida com les de Balmes, Diagonal, Passeig de Gràcia i Passeig Sant Joan. Segons els sondejos actuals  el 14% votaria  X.Trias.

Alfred Bosch (E.R.C): Robat per la extrema esquerra

Alfred Bosch és la víctima col·lateral de la guerra dels caps per liderar la independència : Artur Mas i Oriol Junqueras . Aquest embolic pot perjudicar la candidatura d’Alfred Bosch. Bosch és un hàbil polític i molt mediàtic , però pot patir  la coalició d’esquerres « a Barcelona Comú. » Bosch seria un soci potencial per donar una majoria a  Trias. Una mala puntuació d’ERC actualment acredita amb 9 punts podria costar a l’Ajuntament a CiU.


Ada Colau (Barcelona Comú): La coalició d’esquerra


La sorpresa d’aquesta precampanya és una unió de l’esquerra radical, liderat per Ada Colau : « Barcelona Comú ». Aquesta coalició agrupa tots els partits de l’esquerra alternativa: Iniciativa per Catalunya Verds (Verds), Equo, Esquerra Unida i Alternativa, Procés constitueix y Podem. Aquesta coalició té una valoració de 20 punts en les enquestes : un terratrèmol polític si Barcelona Comú es converteix en el partit més votat. El seu programa s’inscriu en el més pur estil de l’extrema esquerra que advoca per una « revolució democràtica », destinada a posar fi al doble mandat, restringir els salaris i despeses, establir mecanismes de control dels funcionaris públics.

Alberto Fernández: L’ombra del PP

El lider del grupo municipal d 54244232792 53389389549 600 396A poc a poc, el Partit Popular una altra vegada desapareix de Barcelona i Catalunya. El candidat del partit de Mariano Rajoy té un escàs 1,5% en les enquestes. El PP català paga la impopularitat de Rajoy i podem pensar que perd els seus votants a favor de C’S. Tot i que , alguns observadors especulen que molts dels votants tradicionals del PP per mostrar el seu descontentament podria abstenir-se en els enquestes, i en l’últim moment davant la por a la pujada del separatisme i / o l’extrema esquerra, finalment, votar al PP, contradient el resultat d’aquestes enquestes.

Carina Mejías (C’S): L’àrbitre?

13905206782417Ciutadans fa uns anys era considerat amb una mica de menyspreu per la classe política. Per sortir als mitjans de comunicació, Albert Rivera havia fet un cartell de campanya electoral nu.En aquesta època Espanya vivia el bipartidisme PP / PSOE i les mirades catalanes estaven posades en Ciu i ERC. Uns anys més tard, la crisi ha reconstruït el mapa electoral y Podem y C’S que sembla ser un dels beneficiaris. Des d’un punt de vista francès és difícil definir el posicionament en l’espectre polític de C’S. Partit de dreta amb accents franquistes per a alguns, per a altres en el centre, o fins i tot en alguns observadors socialistes. Resoludament  contra la independència , més social que el partit de Rajoy, relativament conservadora, la ex-diputat del PP Carina Mejías podria captar votants decebuts d’aquest partit i tenir una oportunitat en aquesta elecció. Te per ara el 3,5% dels vots en els enquestes.

Jaume Collboni : Campanya sobre les ruïnes del PSC

Collboni efeJaume Collboni paga la triple factura. La mala gestió de Barcelona per l’alcalde Jordi Hereu PSC (2006-2011), més la mala experiència del tripartit PSC-ERC-ICV al cap de la Generalitat durant els anys de Montilla . I finalment, l’addició més salada per Collboni és aquella de la doble fractura del debat sobre la independència: la fractura interna del PSC, sumada a la relació complicada entre els socialistes catalans i el PSOE. Jaume Collboni aposta pel federalisme i proposa que Barcelona esdevingui la segona capital d’Espanya, juntament amb Madrid. No és cert que aquest tipus de mitjans aclareixen els discursos dels socialistes catalans. La candidatura de Jaume Collboni té una mica més del 9% dels vots, segons les enquestes

En les properes setmanes tots els candidats seran entrevistats al programa « Le Cercle » els dilluns a les 22h a Equinox Ràdio Barcelona

Amb la col-laboració de traducció de Audrey Zambra , Cristina Blanco Perez y Ylenia Farrula

Recommandé pour vous

medecin français à Barcelone